Vosaltres, l’AVUI d’El Punt, la dignitat de Catalunya, Think Different, Bristol i l’Anna (per estricte ordre d’aparició)

Bentornats els qui llegiu això. Ara fa un any, 6 mesos i alguns dies que aquí no hi apareixia una nova entrada, però tranquils que era perquè no tenia res prou interessant per dir-vos. Ara podríeu pensar que durant tot aquest temps la meva vida s’ha anat convertit en una cosa avorrida, monòtona, sense xispa ni sense res digne d’explicar-se públicament… però no és això: el que passa és que vaig acabar sobrevalorant-vos. I ara ja us he tornat a posar al lloc que us correspon: haver-me d’aguantar els discursets. Per dolents que siguin. També podríeu pensar que ara tinc alguna cosa interessant per dir, però, francament: no. A partir d’ara, doncs, per resumir, simplement us torno a amenaçar amb un nou post cada quan em doni la gana. És a dir: tot continua com sempre. Només amb una petita diferència: aquest mateix post.

El que fa que precisament avui 27/11/09 sigui el dia que m’hi posi és tot el que ha passat amb la premsa del país —ja us adverteixo que la ‘comunicació’ és el tema que més m’està tirant darrerament—. L’acomiadament del Salvador Sostres de l’AVUI va provocar que, en un seguit d’entrades al seu bloc, anomenadesL’Avui des de dins” exposés públicament tots els mamoneos, personatges i altres indignitats del rotatiu. Finalment, avui s’ha conegut que el diari El Punt ha comprat l’AVUI. Segur que serà bo pel futur d’aquests dos diaris i pel país. I un altre bon motiu, tant per la premsa, com pel país, com per actualitzar el bloc, i també relacionat amb la dignitat; és per celebrar l’editorial conjunt que han fet diversos mitjans de Catalunya. Sembla que per fi alguna cosa està passant!

Amb un enllaç a un dels últims post d’abans de congelar el bloc, el del parlament d’Steve Jobs (CEO d’Apple),  penjo un text extret de l’anunci d’Apple “Think Different“, creat el 1997. El podeu utilitzar per inspirar-vos per a la revolució, per a la independència o per al que vulgueu. El que no podeu fer és ignorar-lo:

Here’s to the crazy ones. The misfits. The rebels. The troublemakers. The round pegs in the square holes. The ones who see things differently. They’re not fond of rules. And they have no respect for the status quo. You can quote them, disagree with them, glorify or vilify them. About the only thing you can’t do is ignore them. Because they change things. They push the human race forward. And while some may see them as the crazy ones, we see genius. Because the people who are crazy enough to think they can change the world, are the ones who do.

Traducció:

Va per als bojos. Els inadaptats. Els rebels. Els que porten problemes. Els que no encaixen. Els que veuen les coses de manera diferent. No s’atenen a les normes. I no tenen cap respecte per l’statu quo. Podeu citar-los, no estar-hi d’acord, glorificar-los o vilipendiar-los. L’única cosa que no podeu fer és ignorar-los. Perquè són els que canvien les coses. Empenyen la raça humana endavant. I mentre alguns els poden veure com els bojos, nosaltres els veiem com els genis. Perquè la gent que és prou boja com per creure que pot canviar el món, és la que el canvia.

Finalment, pel que realment fa temps que volia tornar a escriure és perquè hi ha algú que directament encara mai havia aparegut al bloc, tot i fer-ho indirectament moltes vegades. Podria ser una aparició d’una manera molt millor, que la mereix, i també més elegant; però ara no se me’n acut cap perquè estic cansat, són vora les 2 de la matinada, no he fet la maleta i demà me’n vaig a Bristol amb ella. És l’Anna. I l’estimo.

Comparteix a:
Entrada publicada a Diari personal, Do not post, Vigilant el camp de sègol. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *