YES, THEY CAN

6 comentaris a l'entrada: YES, THEY CAN

1. Santi says:

   2 març 2008 a les 23:28

   Siknus, molt maco, però…
   no crec que sigui bo l’interferència de les emocions en unes eleccions polítiques, que és el que busca aquest videoclip, n? Intentar alterar el sentit del vot personal mitjançant aquests atacs indiscriminats a la fibra del ciutadà ho entenc com fer trampa.
   Tot i això, el món de la publicitat va tot per aquest sentit, i, tal com s’ha dit sempre els sentiments mouen les persones.
   Per definició, crec que la política hauria d’estar exempta d’aquests tipus de campanyes, de la mateixa manera que n’hauria d’estar dels eslògans (quasi tots amb tanta força i poder de convicció com ambigus i buits de continguts), mítings on lo que preval són els 15 segons que surten al telenotícies i on preval la imatge de la gent aplaudint i el candidat saludant, … etc
   Tot això, es clar, si els vontants fossin persones inquietes (o si més no responsables) i previ acte de votar, s’haguessin informat un a un de les propostes de tots els candidats

   Respon
2. Santi says:

   2 març 2008 a les 23:31

   … i deixessin a banda els sentiments més irracionals o, si més no, tenir present que són, d’on provenen i en que ens poden influenciar.

   Tot i això, el vídeo molt emotiu, xD

   Si tens ous de contestar-me, contesta’m també a l’email o recorda-m’ho que si no mai penso a mirar els comentaris.

   PD: skinus, limites l’espai d’expresió. He hagut d’escriure-ho en 2 comentaris. Censurador! xD

   Respon
3. mai9 says:

   3 març 2008 a les 0:02

   Carai Santi, quin rollo que ens has deixat anar, sort que mentre et llegia escoltava el vídeo del yes, we can, que sinó no ho aguanto.

   Seriosament: tu creus massa en la raó i poc en la resta del que també ens fa humans i que és igual d’interessant i vàlid que la raó.

   Jo segueixo pensant que el vídeoclip no és una “interferència de les emocions”. És un videoclip bonic? sí. Està ben fet? Sí. Però ja està. El vídeo no té cap sentit si no saps tot el programa i propostes que ha fet Obama. Evidentment el vídeo no va dirigit a nosaltres que ni el sabem ni el podem votar. Per això només hi veus gent aplaudint i atacs a la fibra.

   Respon
4. mai9 says:

   3 març 2008 a les 0:06

   I si el Bush hagués fet el mateix vídeo dient “yes we can win in Irak”, hauria fet un rídicul espantós.

   Clar que els sentiments mouen a les persones. Els sentiments, i la bellesa i l’honestedat i els discursos amb sentit, i els diners i la raó. (au, ja paro)

   Respon
5. Rut says:

   3 març 2008 a les 12:32

   Jo crec que per algun motiu existeix la diferència entre publicitat a propaganda, i les dues són igual de lícites, que jo sàpiga. Isaac, l’últim vídeo, l’has vist? http://youtube.com/watch?v=ghSJsEVf0pU Tot plegat em sembla tan brillant.. no m’importaria pas treballar al seu equip de comunicació.
   Tot i que n’hi ha que segur que prefereixen la prominent “Obama Girl”.. Una abraçada!

   Respon
6. SiKNUS says:

   27 març 2008 a les 21:24

   L’Obama Girl també està bé. El missatge que més m’agrada dels futuribles presidents dels EUA és el d’Obama sense cap mena de dubte; independentment de la forma, les simpaties que desperti als artistes, la propaganda que utilitzi i els recursos dels que disposi. Per això he posat el seu vídeo, per això i perquè està molt ben fet: sinó hagués posat a l’Obama Girl.

   Gràcies a tots per comentar!

   Respon