L’Estatut Pessimista de La Catalunya Optimista™

Cada vegada que Sir Arthur More necessita un cop d’efecte, surt en escena l’Estatut. Va ser així fa vuit anys quan Convergència necessitava un projecte amb més aires nacionalistes per presentar-se a les eleccions i també quatre anys després, quan va enviar al seu millor agent, el mateix More —Arthur More—, en una missió nocturna a Madrid a signar-lo amb La Marca (ZP©, ^^©) com fos i a costa del que fos. Com passa amb La Marca, objectiu a curt termini es va complir: foto i copet a l’esquena. I de l’objectiu a llarg termini res de res: ni CIU va aconseguir el govern de Catalunya ni Catalunya va obtenir l’Estatut que volia.

Ara què creieu que passarà? El PSC farà valer el seu vot catalanista o es dirà que és cosa del vot útil i La Marca farà el que voldrà?

Sigui com sigui l’Estatut Pessimista que no hem votat l’hauran de desplegar des de La Catalunya Optimista que (atenció que ve ironia) de forma útil sí hem votat. Des dels partits catalanistes es votarà la investidura de La Marca a canvi de poder penjar-se quatre medalletes i au, ja tindrem la nostrada i tradicional i quadriennal (quatrianal) dosi nacionalista en comptagotes.

Dit d’una altra manera: quins polítics més fills de puta els catalans. O, més ben dit, quins fills de puta més polítics els catalans. Els bascos saben el que volen, ho tenen clar i ho mantenen fins al final. Aquí ens donen les gràcies, una foto, un copet a l’esquena i la cirereta i les restes del govern. Els bascos són i llavors fan. Els catalans fem i llavors som. Resultat: CIU baixa vots i ERC en baixa molts més.

Per als romàntics que creiem que el nostre país encara mereix ser tractat amb dignitat, que ens facin una edició de l’Estatut en paper suau de tres capes.

Comparteix a:
Entrada publicada a Vigilant el camp de sègol. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *