Avui m’he aixecat amb ganes de votar el Maragall. Trobo a faltar la sinceritat i el carisma de les seves Maragallades. I cada dia que passa el veig més entranyable i honest. L’adoro. A en Pasqual ja li comença a venir tot de tornada, que és una qualitat molt bona i massa escassa en política. Sabeu si al final es presentarà?
Fixeu-se en el gest de la llengua. Que n’és de punyetero! Es presenti o no i el votin o no, recordem que Maragall va ser President de Catalunya molt abans que home de partit (i li va sortir car, coses del PSC PSOE). Molts polítics mai han demostrat —ni demostraran— tant.
Actualització unes hores després: increïbles tots els comentaris que rep, fins ara, la notícia al portal informatiu de TV3 (primeres sis pàgines). Tothom entusiasmat i tothom el recolza. Maragall, els mitjans potser et proven de silenciar, però els electors et reclamem! 
Ahir a la Vanguardia en paper (no sé si on line hi deu ser l’article) el mateix Maragall demanava el vot en blanc. Pel que sembla no li ha donat temps d’acabar de reunir una bona candidatura pel seu partit.
Sí, al final no es presenta.
Ahir a les tertúlies de la ràdio en parlaven d’aquest article…
Però en blanc no votaré. D’alguna manera EFECTIVA s’ha de contrarestar l’ofensiva anticatalana PP+PSOE. Serà dur decidir però.
vols dir que en aquesta foto el Maragall no volia apretar més?
Hahahahaha Jesús, i probablement una mica més avall.