… però que cap polític d’aquest país tindria collons de dir. Adoptar un discurs així requereix moltes coses: canvis, acords, oblidar-se d’estratègies, renúncies, no mentir i pactar molt. La honestedat és escassa en política perquè no només hi entren les idees i els electors en el joc: també hi ha els interessos personals, els dels partits, els dels amics rics dels partits i pors de diversa índole.
M’he inspirat en el discurs de Barack Obama a Iowa —traduït al català per l’ulldepoll.cat aquí— i m’he motivat per tot això d’aquest comentari. Molts direu que és una pastelada, molts pensareu que és ridícul, a d’altres us semblarà una utopia, a algú fins i tot li podrà semblar infantil o ingenu. D’infantil o innocent no en tinc res, però d’ingenu sí. Tot i que a vegades em costi aconseguir-ho, procuro ser-ho i m’hi esforço.
A tots aquests que se’n riureu: jo no tinc milers de persones, ni padrins, ni milions al banc, ni gent guapa de totes les edats darrera meu aplaudint-me ni cap de les altres coses que vosaltres valoreu. Jo sóc ingenu i el que no tinc és por. Vosaltres sí. I segurament per això tenim l’abstenció i els polítics que tenim.
Aquí el teniu:
Hem dividit el país entre catalanistes i no catalanistes. Entre esquerres i dretes. Entre homes i dones. Entre nadius i immigrants de diferents generacions: primera, segona, tercera… I ja n’hi ha prou. Ja n’estem farts. Ja n’estem tips. Nosaltres, la majoria de la base, els mal anomenats de sota, les unitats de treball o les formiguetes del cens hem de dir prou. Els que respectem als altres hem de dir ben clar que mentre estiguem dividits no anem enlloc.
Resulta que ara hem de votar en unes eleccions que no són les nostres. Ara sembla que només es pugui votar al PSOE o al PP. Ara que els debats només són de dos partits, més que mai hem de dir prou. No ens interessen els interessos del PSOE ni els del PP. Ens és igual el talante i ens ha de ser igual que ens insultin. A part de mirar per ells, els seus interessos i els dels seus amics; tots dos faran el mateix. I tota la resta, també. Nosaltres no volem això, però els votem perquè creiem que hem de votar el menys dolent. I no és així. Res més lluny d’això. Així matem l’esperança. Així és inútil la democràcia. Hem de votar a qui volem votar. I ens hem de votar a nosaltres mateixos, perquè això és la democràcia. I això és el que fa possible l’impossible. El nostre vot no ha de ser una resignació, ha de ser un crit. Un crit que ha de fer callar als líders dels partits, perquè tots nosaltres som els que manem, i ho estan fent molt malament.
Som aquí però venim de llocs diferents. Tot i així juguem, estudiem, treballem i vivim junts i en pau. I més junts encara ho hauríem de fer. Perquè som una nació. Perquè som catalans. Perquè som pacífics i sempre hem obert les portes a tothom. I ho seguirem fent. Seguirem ensenyant a qui arribi, a poc a poc i amb amor, com s’estima aquest país i aquesta llengua. Seguirem unint-nos en contra de la violència i el despotisme. Ens taparem les orelles si ens insulten, i els mirarem serenament als ulls quan ens cridin.
És amb el cor que les coses cobren sentit. L’obsessió pel poder, les ànsies d’influència o de diners o l’enveja no és el que fa persones a les persones, és el que les destrueix. És el que fa que s’odiïn entre elles. I nosaltres volem anar a dormir cada dia sabent que el món és una mica millor per a tothom. I l’últim dia d’anar a dormir, voldrem que tot hagi tingut sentit. Haver estimat és el que ens el donarà els motius d’haver viscut. L’esperança de viure tranquils i en pau és la que ens ha de moure. L’esperança d’un poble valent, sense por, sense prejudicis, emocionat i amb il·lusions és la que —en democràcia o sense— fa els miracles possibles.
Farem a la nostra nació sobirana en pau, fent-ne l’emblema i l’exemple més bonic de concòrdia i entesa entre pobles i entre persones.
Visca Catalunya lliure! Visca tots units i lliures!
Barrufa s’aixeca de la cadira i es posa aplaudir efusivament intentant contenir una llagrimeta. (coses de ser una idealista)
Bon discurs Siknus
Siknus, jo que estimo la ingenuïtat, encara que els anys m’hagin fet una mica cínic, subscric el teu discurs.
L’altre dia mentre feia un post sobre l’Amy Winehouse em va passar pel cap un crit d’unió del poble català: “Han intentat dur-nos a un lloc que no és el nostre i vam dir: No, no, no”.
Salut!!!
Sinkus for president.
No hi sobra ni hi falta res però, hem quedo amb “(…), però els votem perquè creiem que hem de votar el menys dolent”, “Som aquí però venim de llocs diferents. Tot i així juguem, estudiem, treballem i vivim junts i en pau”.
Comparteixo la teva visió de la realitat. Cada cop ens sentim menys representats pels polítics, i la gent no vota. Si no hi fem res la democràcia s’ens morirà.
Siknus for president!. Siknus for president!.
paperets de colors, banderetes, gent embadalida i somrient, flashos…
Jo ja t’hi veig.
P.D. Poper: I agree with you.
M’imagino aquests discurs en un llibre d’història del segle XXII fent-se ser comentat ^^
Aquí Siknus l’has clavat! Enhorabona.
Fora la política i els polítics de paperina i veu i vot a les “formiguetes del cens”. Que no som estúpids! Que sabem i podem pensar.
La política tradicional ens tracta com a idiotes i els mitjans convencionals els hi segueixen el rotllo. I així anem…
Un que encara te il·lusions.
Es pot estar més o menys d’acord amb tú però el què crec que és claríssim és que cada cop ens sentim menys representats pels polítics, siguin del partit que siguin.
De fet, jo ja fa anys que no vaig a votar precisament per això.
vec a la gent molt motivada pel debat d’avui (la teva persona inclosa) i no ho entenc, es com veure un madrid-espanyol, vols que perdin els dos pero saps que un acabara guanyant…
Es veritat que tenim uns polítics que fan pena i que només miren pels seus interessos personals i de partit. Però no ve l´egoisme i l´avaricia amb la mateixa condició humana?
Només cal que et fixis amb la gent que t´envolta i veuràs aquests dos pecats (entre d´altres) a dojo!
I aixó que no surten a la ‘caja boba’!
Per mí, el problema es de fons (i d´interesos económic). La puta pela!!
No podeu dir això, interessos, egoïsme i no sé que més. Creieu de debò que existeix algun polític que faci content a tothom? i que a sobre visqui només d’aquests ideals? fer-se polític és, automàticament, buscar-se enemistats, de fet, només pel fet de ser una figura pública ja passa això. Si que cobren lo seu clar, però tenia entès que el President de la Generalitat cobrava “poc” pel càrrec que representava, que un empresari sucava més. No sé… Algú coneix un sistema de govern millor que la democràcia? algú coneix un “Gandhi” que li sigui igual anar descalç i passar gana a canvi d’alliberar el seu poble?
Sense problemes ni conflictes no caldrien lleis, i sense lleis els polítics, si fem dels polítics un problema entrem en un espiral. Voteu a qui voteu tindrem aquestes converses tota la vida.
1.- L’abstenció no és proporcional a la por, són màgnituds diferents, segons el meu parer. Per a mi, l’abstenció és reflex de la desil·lusió amb la classe política, les mentides i les ensarronades, i últimament n’anem plens.
2.- “així és inútil la democràcia”. Doncs sí, Toni Soler ho deia d’una manera que vaig trobar interessant en un article el dia post-debat: “la parte mema de la democracia es elegir presidente, echarlo del cargo suele ser algo más serio”, i més quan s’ha de triar entre un bipartidisme ranci, molt ranci, que no aporta RES nou (una niña que crecerá en la vieja españa, va ser el més innovador de la nit, l’apoteosi).
3.- No crec que sols sigui necessària l’esperança del poble. D’esperança anem sobrats, vull pensar que tenim esperança, en major o menor mesura. Falta alguna cosa més. Por? Jo crec que no en tenim. El que no tenim són gent carismàtica, líders que puguin reconduir l’esperança i transformar-ho en una realitat que perduri.
i més punts que debatria, però fa mandra ja després de tot el dia parlant del mateix a classe… molt inspirador el discurset!
Com es pot viure en pau i concòrdia independitzant-nos? Penses en la quantitat de catalans que no volen deixar de ser espanyols per cap motiu? Què els proposes?
Barrufa
Gràcies!
poper Gràcies! nou nou nooooou nou hahaha
calaputa HAHAHA
Gràcies! Voll aa probar eles tatuto que salga del parlamento de Catalunia!
Chibirrusa Colaria? Gràcies!
Tomàs La política d’ara no és la manera. Està clar que internet hi jugarà un paper important cada vegada més, i la cosa haurà de canviar (esperem). Gràcies pel comentari!
Albert i com tu, la majoria simple del cens (tot i que a vegades gairebé l’absoluta!). No votar és d’antisistemes, d’inconformistes o d’idealistes. Per sort sembla que ets dels darrers!
Gràcies per comentar!
bL1og, no està de més interessar-se. L’Espanyol seria el PSOE i el Real Madrid el PSC?
En fi… sigui com sigui van acabar en empat. A veure al pròxim.
Xinusuke, quan es tracta de gestionar els interessos de TOT un país o un estat, si prens decisions o discursos només movent-te pel teu egoisme o avaricia, en un lloc normal ningú et vota. Però si –manipulant-te– t’ho plantegen com que has de triar entre dos, segurament hauràs de triar a qui ho faci en menor mesura, a qui egoisticament et beneficii més o a qui et caigui millor. Difícilment ho faràs perquè creus que és el millor per al país o l’estat en conjunt, que és el que idealment crec que tothom hauria d’intentar votar.
sting em sorprens. Cap polític ni ningú amb personalitat pròpia fa content a tothom. Del que em queixo és que enlloc de proposar iniciatives (per saber el que faran -o intentaran fer- si guanyen, i aixi decidir) el que fan és criticar-se els uns als altres (sovint ad hominem). No em serveix de res. Es comparen massa ells i massa poc els seus projectes. De l’únic que s’hauria de parlar a la campanya electoral és de les propostes, i contraposar-les. Menys insults, menys focs, menys baralles, menys partidisme, menys demagògia. I més futur. S’aprofiten de la incultura, de la poca formació i de la poca informació de la societat per treure’n rèdits electorals: és deplorable. Amb el temps espero que canviï. Ara que veient l’estat de l’educació…
I després de les eleccions, quan ja ha guanyat algú i ha format govern, l’ordre de prioritats sembla que acostumi a ser: 1.- Mantenir el poder. 2.- Procurar per a mi, per al partit i per als amics. 3.- Procurar per al país. Crec que hauria de ser just a l’inrevés (o almenys semblar-ho).
Aquí no s’està criticant a la democràcia. El que es critica és aquesta democràcia. De la qual –en gran part– tots som responsables. Tots en tenim la culpa d’estar com estem. I de converses d’aquestes més n’hauríem de tenir, perquè són –o poden ser– la manera de canviar les coses.
esther, per parts:
1.- Quan dic por em refereixo a totes les “forces internes” que ens frenen de fer el que realment fariem sense estar “cohibits”. La por del què pensaran, del què diran, la por d’equivocar-nos, la por de que si no voto el segon pitjor –enlloc del que realment vull– sortirà el que menys desitjo (la trampa del vot útil)… segurament molta gent vota (o no vota) moguts per la por i no pel que realment s’haurien de moure (no és una relació de proporcionalitat, però és ben considerable la influència que pot tenir). Imagina’t si el vot no fos secret! Per a mi, l’abstenció és reflex tant de l’individualisme que creix cada cop més com de la desil·lusió amb la classe política, les mentides i les ensarronades, i últimament n’anem plens.
2.- Totalment d’acord. I la niñaespañolita, apoteòsica.
3.- D’acord, però de por sí que en tenim… Tampoc crec que sigui un problema de líders. Els líders fan bastant el paper que els toca fer… No estem acostumats a missatges clars ni revolucionaris i en defugim (perquè -tot i que cada vegada menys- la classe majoritaria del país és mitjana-alta: ens agrada l’estabilitat aquí)…
Caguntot, crec que estaríem més en pau i en concòrdia que ara. Tothom d’Espanya i de Catalunya sap que som diferents: alguns ho utilitzen per critar-nos, d’altres per ignorar-ho, d’altres per negar-ho… però tots saben que som diferents. Per molts motius, som una altra nació. A ningú se li escapa. Si no fos així ni tant sols seria necessari negar-ho. La situació anòmala és la d’ara. Jo ho veig així i entenc que molta gent no, però el discurs és el que a mi m’agradaria sentir d’un polític català.
I responent a la pregunta que em fas, el que els proposo és que ho intentin comprendre, que siguem un estat o no, cadascú pot parlar en l’idioma que vulgui perquè no es tracta d’imposar res, sinó de ser un país normal. Que els que vivim aquí hi sortiriem guanyant en serveis, en tranquil·litat i en moltes altres coses. Espanyols segurament els que ja tinguin el DNI i vulguin, mai ho deixarien de ser. Els seus fills probablement també, però després de tres generacions i quan l’estat català fos reconegut arreu, ja no: serien catalans. I l’experiència ens diu que –si no fos per l’abús i l’odi al que ens sotmet gran part d’Espanya– no els estaria gens malament ser-ho.
Si els polítics no ens diuen el que volem sentir, ens hem de fer els dicursos a mida.
Penso que el que hem de fer és oblidar-nos d’Espanya. Mai ens han escoltat ni ens escoltaran; només han fet que practicar un genocidi cultural que encara, per sort, no ha aconseguit exterminar-nos com a poble. El proper pas serà la modificació de la llei electoral per tal que els partits “nacionalistes” no tinguin “tanta” representació al congrés. PP, PSC-PSOE s’uniran amb entusiasme i ICV-IU hi estarà a favor. I què? què collons ens importa el que vulguin fer a Espanya? Què fot un partit anomenat independentista en el congrés d’un estat extranger?
Jo demano el vot nul com a protesta o l’abstenció com a desinterés envers Espanya.
D’altra banda estic completament d’acord amb tu en el que dius de que si no anem units no anirem enlloc.
Salut!
Jesús, va com va. Si no s’és feliç és perquè no es vol.
OuFeRRaT, totalment d’acord, però jo abans de votar, amb tongo i resignació, vaig fer un sorteig entre tots els partits catalanistes. Sense contar el PSOE com a tal.