meneame.net margina el català; els seus creadors no

(Este artículo también está disponible en castellano)

L’equilibri de forces Catalunya-Espanya també té el seu reflex als escenaris virtuals. Una de les novetats que la web 2.0 ha aportat a la xarxa són els portals socials de notícies. Aquests consisteixen en què els usuaris del portal proposen notícies que els mateixos usuaris —i visitants ocasionals— voten i comenten, segons l’interès o la curiositat que els desperten les propostes dels altres. Així, les notícies que tenen més votacions surten publicades en portada, i la resta perduren en l’oblit. El mateix passa amb els comentaris: els que més vots positius tenen, surten en portada; i la resta, s’oculten.

Els meus comentaris moribunds

El primer d’aquests portals va ser digg.com —en anglès—, que és a menéame.net —en castellà—, el que menéame.net és a latafanera.net —en català. Tots tres portals permeten la inclusió de notícies en tots els idiomes del món, però, lògicament, les notícies en l’idioma d’ús generalitzat del portal obtenen una puntuació més alta que la resta.

El cas de menéame.net amb el català és diferent. Com s’observa en gairebé totes les notícies en català (o els comentaris a les mateixes noticies), ambdós obtenen molts més vots negatius dels que s’obtenen quan estan en altres idiomes —siguin els idiomes d’Espanya o no. El mateix passa amb els comentaris a les notícies en el mateix idioma. I, fins i tot, als comentaris favorables a les notícies. Per no parlar del seguit de comentaris insultants, normalment denigrants, a vegades agressius i humiliants, i gairebé sempre destructius, que reben els seus autors. Àdhuc al menéame queixar-se d’això té un nom: ser un llorica; com bé deixen veure els comentaris de forma generalitzada.

El problema no s’acaba aquí, perquè, en funció de les notícies que es publiquen, si aquestes obtenen més puntuació, l’usuari que les ha proposat obté més karma (que ve a ser una mena de “prestigi” on-line que permet que tot l’engranatge funcioni). El karma permet als usuaris que aporten valor positiu tenir més poder davant els que aporten valors negatius. I el jutge del karma no és algú extern, sinó, al ser totalment gestionat pels usuaris, qui estableix el karma és el propi sistema i els seus usuaris. I ja sabeu les que es gasten al sistema (en general). Jo, per exemple, que sempre he buscat un to conciliador i intentar expressar-me sense prejudicis, el que he obtingut és un karma ben baix per ser català. Un ploraner català, vaja. Tant baix que cada vegada que he de publicar, comentar, o votar alguna cosa, he de fer la pilota per aquí o per allà, o bé votar notícies obligat i a desgana. Cosa que, si per exemple hagués nascut a La Rioja, no em seria necessària.

Reaccions a la notícia

Segurament això és degut a la situació política Espanyola, incloent les campanyes propagandístiques d’alguns partits polítics contra països sencers per —emparats en prejudicis— enfrontar a la societat i obtenir així rèdits electorals dels sentiments nacionalistes. Però cadascú és —o hauria de ser— responsable d’ell mateix i dels seus actes. Fins i tot els creadors del portal, i aquí és on volia arribar.

Menéame.net l’han impulsat, des de les Balears, Ricardo Galli i Benjamí Villoslada, i, pel que diuen, els hi genera més mals de cap que beneficis econòmics. Segurament tenen raó. No els conec personalment (encara que m’agradaria), però tots dos, pel que es pot deduïr a partir dels seus blocs i comentaris, són, a part de molt bons professionals, excel·lents persones i d’una alta qualitat moral, difícil de trobar a la seva principal creació. El primer, Ricardo Galli, és un excel·lent programador d’origen argentí i un afèrrim defensor del software lliure. Tant és així, que ha publicat el codi del menéame i l’ha posat a disposició de la comunitat (cosa que ha permès, per exemple, l’existència de La Tafanera). Aquí teniu el seu bloc. El segon, Benjamí Villoslada, és també un tecnòleg i un bon comunicador, català de soca-rel i, a part d’un programa de ràdio, manté el bloc bitassa.cat, un dels millors i més llegits sobre noves tecnologies en català (juntament amb el de Xavier Caballé, diria).

Portada de meneame.net

La resposta dels creadors a aquest problema del menéame —que també té la societat en general—, és la condescendència, al·legant que es tracta d’una democràcia i que no poden canviar el món ni el menéame. El món segurament no, però senyors, el menéame sí que podeu.

Segons el meu criteri, el problema es una clara confusió de llibertat i llibertinatge. Les democràcies, perquè funcionin, requereixen jutges, presons, i, sobretot, protecció de les minories.

Comparteix a:
Entrada publicada a Diari de bord. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *