Ara els desgraciats obren una botiga (Madeleine souvenirs for all)

No sabem si els pares de la Madeleine són culpables o no, de fet ja ni tant sols sabem si hi ha hagut un crim, una desaparició, o simplement res. Del que ningú dubta, com normalment passa en aquests casos, és que s’està muntant un circ amb l’últim que ho hauria de ser: un drama humà —que ens han venut com a— REAL. El més sonat del cas és que aquest cop els protagonistes del culebrot són —i volen ser— els pares. En el darrer episodi van contractar-se representants públics i assessors d’imatge.

I en el capítol d’avui, els pares de la criatura han obert una botiga on-line amb merchandising de la seva nena. Si no sabeu com gastar-vos els diners i teniu la moralitat al cul, la podeu trobar aquí.

Jo despatxaria als assessors d’imatge: ara que tenen fama deixen que obrin una botiga? Això de què va? A part d’inoportú, ho trobo de molt mal gust. Almenys poc encertat. Quina baixesa humana. Quina poca dignitat. Quina escassesa moral. Que indignant.

Amb una mica d’intuïció i —pressumptament— tots els significats: quin bon parell de desgraciats!

Comparteix a:
Entrada publicada a Vigilant el camp de sègol. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *