Llegeixo això a l’entrevista a Jordi Pujol publicada ahir a l’AVUI (el primer —i únic— diari català amb versió on-line digna). La resta de l’entrevista està bé llegir-la, però no s’allunya de ser propaganda pro-convergència vagament dissimulada.
[...] Això mereix un discurs molt més llarg, però n’hi posaré alguns exemples. Dos, concretament. El primer: és de bon to recórrer en un discurs, un article o una conferència, a la cèlebre cita de Kennedy: "Americans, no penseu en el que Amèrica pot fer per vosaltres, sinó en el que vosaltres podeu fer per Amèrica". Dius això i quedes la mar de bé. ¿Però hi ha al món polític, intel·lectual, pedagògic, mediàtic, social, de casa nostra una acció sostinguda perquè molts catalans ho incorporin a la seva manera de viure, de sentir i de pensar? No. El segon exemple va molt lligat a la frase d’en Kennedy. És el tema de drets i deures. La gent ha de saber —hem de saber— que no hi ha deures sense drets i que no hi ha drets sense deures. Ja fa temps —de fet, fa molt de temps— que hi ha un desequilibri molt fort a favor dels drets i un rebuig dels deures. És cert que això és degut en part al fet que hi va haver un temps molt llarg i molt acusat d’imposició de deures i de pocs drets. Però d’això ja fa temps i l’actitud actual, de molt fort desequilibri a favor dels drets i en detriment dels deures, és perniciosa socialment —no respon a la necessitat de la societat— i humanament perquè porta a la irresponsabilitat personal. Fins i tot a la falta de qualitat personal. [...]
Ho diu perquè li interessa dir-ho. Però… hi esteu d’acord?
Trobeu que aniria bé preocupar-nos més pel país? I si ho féssim… ens seria difícil saber com, què fer i on acudir? Caldria disfressar-se de pelut? Existeix l’acció sostinguda de la que ell Ell parla? Creieu que ara hi ha més o menys catalanisme que en èpoques anteriors? Sabeu perquè?
I més en general… què és la cultura d’aquest país? Les tradicions i ja està? Què més tenim?
Els blocs en català, per exemple, estan clarament en la línia de la frase d’en kennedy.
A mi em sembla que està bé prendre’s seriosament les dues frases. Les dues tracten de les relacions entre tu i els altres. Però, per prendre’s seriosament les frases les has d’entendre i buscar-li peròs per elles mateixes, sense això de “el país” (que el que pot fer és que no entenguis res). El país ja vindrà després, si li bé de gust ;P
Si quan ho fas trobessis una resposta digna per part del “pais…” Però nois, això està molt fotut!
Salut i república
altacapa, sí, a Internet en aquest sentit, a part dels blocs en català, hi ha coses que estan bé, com el Racó Català, Vilaweb, la web del diari AVUI, La Patata Brava, La Tafanera, alguns serveis i directoris de blocs… creus que n’hi hauria d’haver més? Jo abans que haver-n’hi més crec que els que hi ha haurien de tenir més èxit…
mai9, el post l’he intentat escriure intentant anar més enllà del sobiranisme. Jo crec que Catalunya és un país que mereix ser un estat, i sóc independentista, perquè és el que crec que raonablement toca ser. Per lògica i per principis. Però en aquest cas he intentat plantejar el tema com a estrictament cultural, de la terra on vivim, i del que podem fer per estar millor amb nosaltres mateixos i amb els que compartim el territori. Tens raó, hi ha dues coses barrejades aquí. La més important —sens dubte— és la manera com vivim i la nostra responsabilitat amb nosaltres mateixos i amb els altres. El país, com bé dius tu —i si els que compartim aquest trosset de món ens ho sabem muntar bé, amb responsabilitat i sobretot tolerància—, ja sortirà, no? I si ens ho muntem prou bé igual ni tant sols importa massa.
wins, no crec que siguem indignes… La major part de la gent que el coneix, l’estima. Ja sigui d’aquí com de fora. En el que sí coincidim és que la resposta als que prenen la iniciativa és pràcticament nul·la. Les motivacions personals de cadascú estan molt atrofiades… ens limitem a fer el mateix que sempre hem fet (i de tant en tant canviar de canal de TV). I és impossible fer que la gent s’impliqui si no vol. Motivar és complicat i no ho hauria de ser tant. Som poc crítics amb el món, i segurament si no ho som és perquè se’ns giraria molta feina… és la llei del mínim esforç la que sempre s’acostuma a complir.
Vaia rollassos. XD
Que es pot fer per Catalunya i els PPCC?
- Usar SEMPRE la teva llengua al teus país
- No avergonyir-se de fer-ho i defensar-ho allà on calgui
- Recriminar actituds feixistes vers la nostra identitat dintre les nostres possibilitats
- Conèixer la teva llengua, cultura i història. Un poble no és RES sense les seves arrels. Qui no coneix els costums i el passat del seu país és indigne d’anomenar-se patriota o nacionalista.
Que podem pel món sencer?
- Adoptar una actitud crítica permanent
- Ser escèptic amb tota informació oficial i cercar canals alternatius d’informació
- Actuar solidàriament i amb consciència global
Ens convenen més deures? La resposta és ben senzilla: els que defensen la mínima intervenció pública són els neoliberals, la dreta més capitalista i menys social.
Molt d’acord ambm la mai9, m’agraden més les dues frases en el sentit purament personal que no pas aplicades al país.
Drets i deures, un 10 per a la reflexió d’en Pujol! És un iaio admirable i encantador però el temps passa per a tothom.
Les seves declaracions en general em porten un regust de Sostres, que no m’agrada massa. Pensem més què pot fer el país per als ciutadans, després la seva intervenció per al país ja vindrà sola. És l’Estat qui ha de vetllar pel país, no pas a l’inrevés. A la societat no li demanis compromís si no pot pagar l’hipoteca i les infraestructures foten pena, i a sobre se’ns enduen els impostos.
Declaracions convergents en tota regla!
PS La cultura no són només les tradicions sinó les aportacions dels nostres científics, el tarannà català (el seny i la rauxa), la manera de divertir-nos, els nostres opinadors, la xarxa social, les associacions de veïns i els esplais… no acabaríem!
utopiq, mitall, gràcies pels vostres comentaris. Totalment d’acord . Res a afegir.
JAJAJAJ se nota k l’utopiq no coneix la sogre de l’Inés…
XD
Ni tant ni tant poc Wins… la seva màxima prioritat vital és la defensa de la llengua. És una fanàtica odiosa. Extrem, massa extrem. xD
La seva màxima prioritat és enganxar CAT’s, algun dia la matarà algun paleta d’akets k van a dinar al bart. Esta loka!