Ocupar l’espai

Foto agafada d’aquí.

Per naturalesa m’ha tocat la virtut i el defecte de qüestionar-m’ho tot. Absolutament tot. I, creguin-me, no me’n puc ni penedir ni alegrar. És com sóc. I l’eterna pregunta és el Per què?. Perquè sempre n’hi ha un altre que el precedeix i que el questiona, i aquest, al seu torn, també n’acostuma a tenir un altre… i així molts. Alguns de vostès creuran que es tracta d’un espiral sense fi de perquès i ho deixaran córrer. Jo no puc, perquè m’ho he de qüestionar tot. Absolutament tot. Per tant jo crec que tots els perquès duen sempre al mateix: per què sóc? per què tot? Que, no ho sé segur, però diria que només té una resposta: perquè sí.

De moment, i també segurament per sempre, m’hauré de conformar amb això. I mentrestant intentaré saber estar, amb responsabilitat, tant dignament com pugui, i si pot ser feliç, al lloc que ocupo. Sigui quin sigui. I, naturalment, sense perdre de vista al lloc que vulgui ocupar.

Subscriu-te ara per no perdre't cap novetat! Fes-ho per e-mail o via RSS.

Aquesta entrada ha esta publicada en Do not post. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *