Bloc poc seriós, poc rigorós i poc constant.
Sobretot poc constant.
Feia temps que la tenia pendent de mirar, com tantes altres pel·lícules, i el cap de setmana passat per fi vaig veure Memorias de una Geisha [wiki] [trailer].
[Feu clic aquí per veure el cartell en gran]
Disseny per icon.cat, 2006. Redissenyat el 2010.
Aquest bloc utilitza el WordPress des de 2010.
Alguns drets reservats, sota aquesta llicència Creative Commons.
Optimitzat per a Mozilla Firefox o Google Chrome a una resolució de pantalla de 1024x768 o superior.
a mi em va agradar el final -_-
es bonic :_)
jo no l’he vist encara… u.u algun dia ho faré.
estic d’acord amb tu…un final empalagós que “espatlla” la peli.
El final sí que és empalagós, però la pel.lícula és molt bonica i l’actriu protagonista és molt molt maca, a mi em va agradar moltissim.
El que mes hem va agradar de la peli son els escenaris, jardins i temples, la majoria d’ells de Kyoto.
( el pals vermells que fan un passadís ben llarg )
Sobretot lu mes maco, els passadisos de Fushimi Inari
doncs jo em vaig emocionar tu al final u_u
será pastelosa, pero ben maca que es.
Chiscurrusa, tu fesme cas a mi que en se òó
Sip Nacho, a molta gent el que li mola més de la pel·li és la fotografia. Realment està molt bé.
Ayu, jo el final el vaig trobar tant fals i tant forçat per ser un “Happy End” que més que emocionar-me em va fer vomitar.
Chiscu, no l’hi facis cas. XD