Taxis

Un noi i una noia es besen de nit a la cruïlla de Còrsega amb Villaroel. S’han conegut fa no gaire i des de llavors les circumstàncies no els han afavorit. El noi li diu que l’estima sense paraules: només amb petons i gestos. Ella els correspon per inèrcia, un pur reflex que el noi, d’entrada, malinterpreta. Perquè els gestos d’ella també parlen: no sap el que vol. Els taxis lliures passen més freqüentment que mai per la cruïlla. Com si sabéssin el que ha de passar. Com si sabéssin que com abans el noi s’allunyi de casa de la noia, que ja fa un pas enrere, millor. El noi alça el braç dret. El taxi para i es despedeixen. Adéu, diu ella. Adéu, l’hi respon, tancant la porta del taxi. I fins mai, es diu, per ell mateix, en veu baixa.

Subscriu-te ara per no perdre't cap novetat! Fes-ho per e-mail o via RSS.

Aquesta entrada ha esta publicada en Do not post. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *