Mentre dormies

Mentre dormies t’he dit que t’estimo, perquè ho havia de dir mirant-te i sense que ho poguéssis escoltar. Havia de dir-t’ho sobretot per mi, i escoltar-me per saber si era veritat. I ho és.

Desperta no t’ho puc dir, perquè són paraules que mai són prou exactes: deformen, exageren o dissimulen, defineixen o confonen. I segur que ens espanten. Són paraules cruels perquè no tenen matisos, i si se n’afegeixen, com més n’hi ha, més es buiden de significat. Estimar-te en té molts de matisos, i significa molt. Però dir-t’ho amb quatre tristes paraules quan estàs desperta, ens espantaria. I dir-t’ho amb massa, faria que no signifiqués res.

Subscriu-te ara per no perdre't cap novetat! Fes-ho per e-mail o via RSS.

Aquesta entrada ha esta publicada en Do not post. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *