Gent que m’agrada

Les persones que busquen i mai troben. Que quan creuen haver trobat alguna cosa important s’entusiasmen, i després s’adonen que, fet i fet, tampoc han trobat res.

Lluiten pel que volen i creuen en el que lluiten. No sempre fan el que toca fer perquè saben molt bé el que volen i el que no; i perquè fan cada cosa que fan. 

No es queden amb les primeres impressions. Pensen. Reflexionen.

Tenen paraula i la compleixen.

Veuen més enllà del que diuen les altres persones només per entendre-les. I actuen segons el que hi veuen. 

Miren de veure les coses fàcils difícils; i les difícils, fàcils. Somriuen.

Són sinceres i respecten.

Diuen la veritat quan toca i també menteixen quan toca, però ho fan perquè no et confonguis ni t’enganyis.

I sobretot m’agraden les que mai saps ben bé com són. I encara més si els molesta que no ho sàpigues.

Comparteix a:
Entrada publicada a Do not post. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *