Filipina desfeta, foto inexistent i mòbil amb altaveus surround

Avui m’he trobat un ens amb paraigua per Sarrià. L’escena era més o menys així:

Jo anava cap a la feina com cada dia, concretament a agafar el metro a la parada de Sarrià. No se si sabeu on és; però és un lloc on, normalment, en plè agost, no hi ha noies amb paraigua. I avui n’hi havia una allí mateix, plantada a davant meu, sortint dels FGC. I no plovia i ni tant sols estava núvol. Indignant.

El primer que he pensat després de l’estupor: “no pot ser d’aquest país”. Perquè en aquest país ningú porta paraigua per la calor. Si ho féssim, l’estri no es diria paraigua, no? He pensat en països on tinguin la pell bruna, els ulls oblics i li diguin umbrella al paraigua: cap. Era extraterrestre. Bé, o extraterrestre o en tot cas filipina.

Tot anant a la feina acostumo a menjar-me un paquet de Filipinos per esmorzar (Sí, és verídic: no m’ho invento). Avui quan he agafat el primer Filipino estava desfet, i, mentre em netejava els dits a llepades, ho he vist clar: els Filipinos es desfan amb la calor i per això necessiten paraigua. Definitivament ja només podia ser filipina.


Després, i pensant en com explicar l’enigma dels filipins invasors, he pensat que ajudaria força incloure-hi una foto il·lustrativa: els estimats lectors d’aquest bloc mereixeu fotos i no dibuixos lamentables com el que he fet. I això m’ha fet reflexionar: “… m’he de comprar un mòbil (un altre, que ja en tinc cinc) amb càmera integrada per poder fer fotos (a les filipines-invasores-amb-paraigües) tot passant inadvertit…”. Total, que sortint de la feina m’he anat a comprar un mòbil amb càmera, i de 2 megapíxels.

No perquè fes temps que esperava que sortís el mòbil per comprar-lo, ni tampoc perquè em surti baratíssim perquè aquest mes l’han posat d’oferta amb Amena, ni perquè, a sobre, a The Phone House em regalin aquests altaveus, ni perquè tingui ràdio, a mi que sempre m’agrada escoltar Rac1, ni simplement perquè sigui un capritx: ho he fet per vosaltres.

Ben aviat en veureu els fruits. Aquí, i gairebé en directe. 😛

Per cert, he de fer un post fresquet un dia d’aquests, que ja més o menys en tinc la idea: anirà sobre refrescos, menús faborits i disseny corporatiu.

Comparteix a:
Entrada publicada a Diari personal. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *