Fa massa dies que no fan cap pel·li mínimament digna a cap cinema comercial (els que vaig jo). Què passa?
Avui teniem ganes de les pitjors que es poden tenir en un dia festiu i avorrit: ganes d’anar al cine, però sense saber quina pel·lícula veure. Ha tocat Poseidón. Si us passa el mateix no hi aneu: torneu-vos-en a casa.
Situem-nos: a un vaixell inmens (rotllo titànic) li cau una onada a sobre i es posa al revés: cosa molt habitual en els vaixells de gran tonatge i calat. Doncs bé, la pel·lícula tracta sobre el típic grupet d’intrèpids personatges que vol aconseguir escapar. Gran argument. Mai vist.
Us faig un resum de la pel·li com a mi m’agrada: en mode freaky-programador (és el que estava pensant mentre la veia, per entretenir-me):
define POQUES=4;
define MASSES=20;
int id-zona, id-sortida,array-sortides[POQUES];
int sequencia_actual=0;
int numero_sequencies=MASSES;
while (sequencia_actual<numero_sequencies ) {
id-zona=entrarEnZonaEstretaClaustrofòbicaiPerillosa();
algunaFantasmada(random());
array-sortides=buscarPossiblesSortides(id-zona);
algunaFantasmada(random());
id-sortida=descartarTotesLesSortidesMenysLaPerillosa();
algunaFantasmada(random());
sortirDeZonaEstretaClaustrofòbicaiPerillosaDelVaixell();
mortDAlgunPersonatgeIrrellevant();
algunaFantasmada(random());
sequencia_actual++;
}
rescatDelsPersonatgesRellevants();
exit();
Una pel·lícula que pretén ser comercial però que no resultarà ni això.
És que xec, et fots en cada lloc…
Una de recomanable, vista fa poc -però que segurament ja no deuen fer enlloc- i amb bons actors: La teva vida en 65 minuts, una producció catalana boníssima.
Una que tinc per veure i que pinta igual de bé: Días azules, on repeteix Javier Pereira i també surt Oscar Jaenada, dos noms ben castellans per dos actors catalans que són el bo i millor del panorama actual.
Una per no anar a veure: Piratas del Caribe 2. S’agafa la primera, es sacseja, s’allarga, s’omple d’efectes i escenes estúpides i et voilà! obtens aquesta tifa de pel·lícula que no es salva ni amb la presència de Johnny Depp.
“La teva vida en 65 minuts” la fan al Yelmo Cineplex d’Avinguda Icària (són els q vaig sempre jo).
L’últim cop que vaig anar al cine, crec que va ser per veure: de latir mi corazón se ha parado. Una peli francesa. Prou bona.
(Fiques comentaris als fotologs dels meus amics, i al meu no. Molt bé eh?)
Maria, això del fotolog va dirigit a mi?
Suposo que va pel Siknus, perquè ja seria casualitat, aquesta setmana visito per primer cop un d’aquests fotologs, poso alguns comentaris (que no han agradat gaire, per cert) i ja m’han caçat!?
No, suposo que no va per mi.
Vaja, a mi em va dir una compaña que anes a mirar la del poseidon perque el payo esta bo ._.
clar que despres vaig veure un anunci… y dic, guaita! titanic, pero no…
Quina estafa pues, ja no es pot anar al cine. La meva germana diu que vol anar a veure la… la… si home, aquella de la penelope crec… bandidas? algo així em va dir… i bueno pues… mmm jo vull veure, no se, en tinc varies per veure
Utopiq, espero que no torni a passar. Les tardes rallants de diumenge ens porten a llocs inhòspits que mai diriem que hi podriem arribar a parar (xD). Ja em diràs el què de Días Azules. “La teva vida en 65 minuts” m’agradaria veure-la,
Maria, anem a veure-la? (és que fa temps que no sé què dir-hi, com que ja parlem tant…).
Ayu, la teva companya escull les pel·lícules molt hormonalment. Almenys ja pot ser un motiu per anar-la a veure, que fins ara no se me’n havia acudit cap ni un. Si no saps quines veure segur que les que recomanen l’Utopiq i la Maria estan bé, fia-te’n.
Ho acabem de concretar en privat.
Concretem concretem