All we are is just petits trossets de merda

Avui, com tants d’altres dies, vaig al lavabo i faig les necessitats del tipus més sòlid: tres o quatre trunyets ben macos.

Com és habitual en acabar estiro la cadena.

Marxen tots els trunyets excepte un de rebel que es ressisteix a ésser engullit per la tassa.

M’indigno i torno a estirar la cadena.

Igual.

Segueix a la tassa, impassible.

No vol seguir el camí dels seus companys de fatigues intestinals per rebeldia?

Reflexiono.

Es nega a acceptar el seu destí o simplement no segueix la inèrcia dels seus semblants per por?

Com que és fet de caca aposto per la segona opció: és un cagat.

Deixo de reflexionar perquè no ha servit de res.

Li explico que ha de ser valent i estiro la cadena per enèsima vegada.

Aquest cop, per fi, se’n va.

I ja ho veieu: la vida dels trossos de merda -com la de tants de nosaltres (siguem trossos de merda o no)- és ben complicada.

Comparteix a:
Entrada publicada a Etcètera. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *