Categories
OK

Salvador Sostres: em fas fastig (i fàstic).

…de tant bé que escrius.

La moda és deixar de fumar, anar en bici, col·laborar en ONGs, ser d’esquerres, no votar convergència, esforçar-se per aconseguir el que es vol, riure’s de Ferran Adrià, respectar les dones (fins i tot si es dediquen a la prostitució), voler la igualtat de sexes, ser simpàtic als moros, als negres, als xinos, als gais i a les lesbianes.

I tot això és el que critica Salvador Sostres.

Lògicament el que creiem que és bo també té inconvenients. I per un personatge intel·ligent com és Sostres aquests inconvenients esdevenen la matèria prima i l’argument per fer de ganxo dels seus articles que resulten sucosos, hilarants, sarcàstics, a vegades sublims i tot sovint polèmics. No us els podeu perdre: el fill de puta convergent escriu molt bé.

Llegiu almenys el més que polèmic Tocar per tocar. I el Parlar espanyol és de pobres també us el podeu llegir, que ha estat molt polèmic a les Caspanyes. O aquest altre. Ah, el ja famós “Públic i privat”, del 24 d’abril, no l’he pogut trobar. És el que va provocar que Pasqual Maragall, president, el denunciés.

També us el podria recomanar parlant de la seva família, defensant les guerres, filosofant sobre el fill de puta que t’ha tocat, criticant treure la nota més alta de la selectivitat,… l’home és una mina.

Senyor Sostres, gràcies per ensenyar-nos una altra manera de veure les coses (tot i que no sempre la compartim).

Si us interessa el seu punt de vista o us han indignat, divertit o simplement agradat els seus articles en podeu trobar més cada dia a la secció Llir entre cards (el llir és ell, com bé podeu constatar amb la foto) del diari AVUI o al seu bloc. Fins i tot també podeu comprar un llibre seu: la setmana passada tenien l’Escric molt bé a La Formiga d’Or per 1€ (típica oferta Happybooks de llibres que no es poden treure de sobre).

Comparteix a:

5 respostes a “Salvador Sostres: em fas fastig (i fàstic).”

Molta gent busca el costat bo de les coses, però el Sostres a decidit buscar i criticar el costat dolent, suposo perquè deu ser més fàcil. No és fàcil ara ja trobar-li un costat bo a la vida, et surten pegues per tot arreu. Els articles que he llegit enganxen bastan i t’inciten a seguir llegint, pèrò aixó no és pq sempre agradin sinó pq de vegades penses fins a quin punt pot arrivar a regirar les coses, a ferte-les veure des d’una prespectiva ben diferent de com ho havies vist tu fins ara o fins hi tot et pot provocar una sensació de sorpresa.

SiKNUS graciós. A veure si et registres i signes amb el teu propi usuari d’una vegada, que no costa tant. Ah, i en aquesta pàgina la paraula logout no existeix: aquí és sortir. XD

Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *