Fa temps que visc aprop del Bar Tomàs, el que diuen que és el Bar on fan les millors patates braves del món; però fins ahir no vam anar a comprovar-ho.
És un bar descuidat i d’aspecte antiquat, més per inèrcia que no per voluntat dels propietaris de mantenir-lo així. També per inèrcia es mouen els cambrers, un equip de sis o set homes panxuts d’uns cincuanta anys sense cap tipus de motivació, que serveixen els plats de braves sense parar, a safates carregades de cinc en cinc, amb presses, suats, amb cara de cansament i quasi bé sense parlar. L’espai està ben aprofitat: això vol dir que no n’hi ha. On acaba la teva esquena comença la del turista gras de la taula del darrera.
La fama de la brava arriba també a les guies de viatge i el bar està ple de turistes. Els que tenim al davant són alemanys i van per la segona ronda de patates. Un plat per cadascú i per ronda.
Per fi arriben les patates. L’aspecte no convida a menjar-les. I sí, estan bones, i potser són les millors del món, però la resta no compensa.
Marxem abans que els turistes de davant demanin la tercera.
estic d’acord en kel bar fa cagar
i no té ni aire acondicionat
pro al costat a l’iborra sta tot net i bé
i el menjar és el mateix (mateixa cuina)