Perdidos (Lost) és una merda.

Atenció: Això és una no-recomanació.

Tothom us insistirà, però heu de ser ferms: no mireu Lost (Perdidos). Tothom us dirà que és bo i alguns que és boníssim: però és una gran merda.

Normalment les sèries tenen dues trames. Una a llarg termini que es va resolent a mesura que es desenvolupen els personatges fixes de la sèrie al llarg del temps, i una a curt termini que comença i acaba a cada capítol. La primera aporta continuïtat a la sèrie i la segona al capítol (que no t’avorreixis i canviïs de canal).

Lost és molt viciós. Però no perquè sigui bo, sinó perquè no és una sèrie: és una pel·lícula. Concretament és una pel·lícula dolenta de diumenge a la tarda. Només li diuen sèrie perquè és una pel·lícula que podrien despatxar en 90 minuts i que, en canvi, dura tantes temporades com vulguin fer-la durar. La duració extraextesa és el que la fa tant avorrida. I que sigui una pel·lícula el que la fa tant viciosa. Només té una trama: la de llarg termini. I per fer-la més “distreta”, cada X minuts afegeixen un flaixbac. Això em mata. És desesperant.

La primera temporada és només el plantejament, a la segona comença el nus, i a partir d’aquí ja no ho sé. Suposo que, de moment, no ho saben ni els creadors. Depèn de l’audiència. Van fent la sèrie a mesura de l’audiència. Ells mateixos han acceptat que agafen idees dels fòrums a internet. Com a producte és l’invent ideal, és el Crónicas Marcianas de les sèries en aquest aspecte. Només tenen un plantejament i molta audiència. Són lliures de fer-ho durar tant com vulguin. Fan el producte en funció del que demana l’audiència. Això vol dir que no tenen la capacitat de sorprendre. Tot el que passa és previsible.

Pels que estigueu a la primera temporada: s’acaba la temporada sense saber què hi ha darrera l’escotilla. Ni, òbviament, el que és el monstre.

Pels que estigueu a la segona: Als EUA també ho estan. O sigui que trigareu temps a saber alguna cosa d’aquestes que espereu saber al començar a tots i cada un dels capítols. I veient la trajectòria de la sèrie, segur que al final de la temporada l’incògnita encara és superior.

L’únic personatge que val la pena és el Sawyer. El protagonista és com tots. La que es follarà al protagonista se sap des del primer capítol. Tensió sexual no resolta: un gran recurs, inèdit, mai vist.

Conclusió: Mireu la sèrie només si us diverteix mentre l’esteu veient, perquè si la mireu esperant que es resolgui alguna incògnita hi ha un 95% de probabilitats que us quedeu amb les ganes.

L’alternativa: http://en.wikipedia.org/wiki/Lost_%28TV_series%29 <- hi és tot sobre Perdidos, el que se sap, el que no, el que no s’inventaran per seguir aprofitant el tirón, el que sí, etc… Així no cal avorrir-se mirant la “sèrie”.

He posat aquest post a la categoria propostes: la proposta lògicament seria no mirar Perdidos.

Comparteix a:
Entrada publicada a FAIL. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *