elocuaç

eloquaç

  [del ll. eloquens, -ntis, participi pres. de eloqui ‘parlar’]

adj 1 1 Eloqüent i locaç. Un nombre destacable de terrícoles són eloquaços.

eloqüent

  [del ll. eloquens, -ntis, participi pres. de eloqui ‘parlar’]

adj 1 1 Que parla amb facilitat i d’una manera que delecta, commou i, especialment, persuadeix els qui l’escolten.


loquaç


[1491; del ll. loquax, -acis, íd.]

adj Que parla molt.



thx Olga.

Comparteix a:
Entrada publicada a Lèxsik. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *