siknus.cat

Hi ha un anunci força antic que ja he posat alguna vegada però que avui em ve de gust recordar.

Here’s to the crazy ones. The misfits. The rebels. The troublemakers. The round pegs in the square holes. The ones who see things differently. They’re not fond of rules. And they have no respect for the status quo. You can quote them, disagree with them, glorify or vilify them. About the only thing you can’t do is ignore them. Because they change things. They push the human race forward. And while some may see them as the crazy ones, we see genius. Because the people who are crazy enough to think they can change the world, are the ones who do.

Traducció:

Va per als bojos. Els inadaptats. Els rebels. Els que porten problemes. Els que no encaixen. Els que veuen les coses de manera diferent. No s’atenen a les normes. I no tenen cap respecte per l’statu quo. Podeu citar-los, contradir-los, glorificar-los o vilipendiar-los. L’única cosa que no podeu fer és ignorar-los. Perquè són els que canvien les coses. Empenyen la humanitat endavant. I mentre alguns els poden veure com els bojos, nosaltres els veiem com els genis. Perquè la gent que és prou boja com per creure que pot canviar el món, és la que el canvia.

L’única raó per la que sóc aquí és perquè algú, en algun lloc, es va plantar quan era arriscat. Es va plantar quan era difícil. Es va plantar quan no era el moment. I perquè aquest algú es va plantar, uns quants més es van plantar. Després alguns milers es van plantar. I després alguns milions es van plantar. I així plantant-se, amb coratge i un propòsit clar, d’alguna manera s’ho van manegar per canviar el món. [...]

Liderats no per enquestes sinó per principis; no per càlculs, sinó per conviccions. És així com hem sumat la nació sencera a un objectiu comú, un objectiu més noble. [...]

No només oferim el canvi com un eslògan, sinó com un canvi real i ple de sentit. [...]

Sóc aquí pel que Luther King va anomenar “la rabiosa urgència de l’ara mateix”. Perquè podem arribar-hi massa tard i el nostre moment és ara. [...]

El nostre moment és ara.

El discurs és d’Obama. L’he traduït bastant lliurement i hi he tret les referències a Amèrica. Quan podrem tenir un Obama nosaltres? No voleu dir que ja ens tocaria?